Pont de Suert és un dels triatlons que més m'agrada i, potser per això, és el que més
vegades he fet – i ja van quatre. Els triatletes costaners, com jo, hem de fer-hi nit
degut a la distància, i això fa que el triatló es respiri a l'ambient durant tot el cap de
setmana, fet poc habitual en d'altres competicions més a prop de Barcelona, on la
gent hi apareix el matí de la cursa i marxa només travessar la línia d'arribada. M'he
inclòs entre els costaners perquè haig de fer tota la tirada des de casa meva, afegint
dues hores més al temps que em costaria arribar des de Tàrrega. Però com que és
l'inici de les meues vacances no em queixaré.